De com el món virtual es va fer real (el poder transgressor de la xarxa) 

Per Isabel Capdevila, Cap d'Estudis de l'IES Joanot Martorell (Esplugues de Llobregat, Barcelona)

L’experiència del treball de col·laboració entre una institució pública, l’IES Joanot Martorell, una entitat privada, La Fundició S.C.C.L. -una cooperativa de serveis educatius i producció cultural- i un col·lectiu d’arquitectes, Catarqsis + Santiago Cirugeda, va donar com a fruit el Credit Variable Projecte3*. Podríem dir que va ser la voluntat d'entendre l'educació com un procès obert d'aprenentatge horitzontal entre tots els agents implicats; una proposta de pedagogia crítica i llibertària. Aquest article descriu la repercussió mediàtica d’aquesta experiencia i el xoc brutal del món virtual i la realitat.

Aquesta és l’opció, l’única via?

1-Canvi de metodologia. Una experiència de treball col·laboratiu en xarxa.

La col·laboració del col·lectiu artístic d’avantguarda La Fundició a l’IES Joanot Martorell durant el segon quatrimestre del curs 2006-2007 es va produir en el marc del Crèdit Variable Projecte3*, pensat per a alumnes de tercer i quart d’ESO. Es tractava de treballar a l’aula amb un professor i els monitors del col·lectiu. El crèdit va tenir com a objectiu crear una xarxa d’anàlisi i investigació de les pràctiques, els usos i els aprenentatges de l’escola amb la finalitat de potenciar l’assaig de nous models en nous espais. Aquesta irrrupció del col·lectiu a l’aula va obrir una finestra, una autopista digital d’alta velocitat que ens va conectar al món exterior a través de la creació d’una Wiki http://projecte3.pbwiki.com

Capdevila I. (2007) De com el món virtual es va fer real. Revista BITS-ESPIRAL, 9, novembre de 2007. Disponible a http://ciberespiral.net

D’aquesta connexió van néixer móns nous, possibilitats inexplorades, contactes, propostes i intercanvis.

Un d’aquests contactes, Peter McLaren ( Professor de la Graduate School of Education and Information Studies, University of California) va definir projecte3* com “Un exemple excel·lent de pedagogia crítica en acció”. Perquè es tractava d’això, de donar-li la volta al guant… La pedagogia crítica és una gestió del mètode, de com treballem les relacions de poder i de com les intentem subvertir dins de cada identitat, de cada institució i de cada espai; es basa en formar ciutadans i, per tant, veure quines possibilitats d’acció política col·lectiva estem creant a les escoles. I això és una qüestió de democràcia participativa.

La Fundició va fer seva la idea d’intercreativitat de Berners-Lee: “No només hauríem de poder interactuar amb altres persones, també hauríem de poder crear amb altres persones.La intercreativitat és el procés de fer coses o resoldre problemes junts” I amb aquest punt de partença vam iniciar un vitge sense retorn cap a la construcció del coneixement, analitzant les subtils relacions entre el poder i les pràctiques pedagògiques. L’excusa va ser treballar per a la creació d’un espai físic nou a l’institut per tal de ser autogestionat pels propis alumnes. Una aula oberta, amb projecció internacional per treballar en xarxa amb altres col·lectius.

Al fanzine de projecte3*, Javier Rodrigo, investigador d’art i educador, afirma que “ La pràctica col·laborativa entre diferents col·lectius porta a la negociació, a l’entesa, cosa que obliga a posicionar-se i a acceptar el canvi (…) L’aplicació de la pedagogia crítica en una pràctica col·laborativa es centra en els mecanismes per transgredir i distribuir la cultura: fer que aquesta negociació sigui difosa, dispersada un nombre infinit de vegades amb l’objectiu que aquests mecanismes deixin circular d’altres cultures” L’estructura de xarxes socials a través d’internet permet propostes arriscades: valora i difon la veu dels estudiants. Col·laborar implica treballar amb les diferències, i d’això en sabem molt als instituts!

2-L’ús de les tecnologies. El poder de la xarxa.

Però no subestimem el poder de la xarxa. Rheinghold sostè que “la convergència de tecnologies té profundes repercussions de caràter social perquè les persones fan servir eines que els permeten adoptar nous formats d’interacció, coordinació i cooperació”. Internet amplifica i difon sense mesura tot allò que toca, i aquest cop ens va tocar: el projecte es va fer sòlid i va habitar entre nosaltres sota la forma d’un mòdul contenidor de 42 m2 enviat per l’arquitecte Santiago Cirugeda, que va contactar amb nosaltres a través de la wiki i el col·lectiu La Fundició.

Aquest arquitecte internacionalment reconegut ens va incloure al repartiment d’uns mòduls destinats a diferents col·lectius. Els mòduls eren vivendes prefabricades que una constructora de Saragossa li havia regalat i que ell tornava a regalar, creant així una xarxa per tota Espanya de col·lectius vinculats a l’autogestió.

Al mateix temps, Cirugeda es va oferir a fer un taller a l’institut per customitzar el contenidor I adaptar-lo al seu nou destí, en col·laboració amb els estudiants, creant uns renders on line que després serien construïts amb el grup d’arquitectes Catarqsis, de Granada.

El resultat va ser molt positiu: una exposició a Santiago de Xile “Matucana 100” el mes de juliol passat, la difusió de la seva feina en un DVD que es passarà a la televisió de Veneçuela al desembre, una altra presentació al festival de Belgrad Bitef07, del qual se n’editarà un llibre que també recollirà el seu treball, una ponència al festival Eutopia07 de Còrdova…. A més del viatge que els alumnes van fer amb els seus professors durant el mes de maig a Màlaga i Granada, en el marc de Encuentro3*, per visitar les accions d’altres col·lectius d’estudiants universitaris I de secundària amb els que treballaven en xarxa.

3- La por a no tenir el control sobre el que fan els nostres alumnes. (Títol extret de l’article escrit per Xavier Suñé: “Reflexions sobre reflexions”, a manera de conclusions sobre la Jornada Espiral 2007)

Dissortadament, també vam descobrir que, per a la comunitat educativa, tot allò que no està reglat i que no és previsible resulta sospitós.
 

No vam arribar a instal·lar el contenidor al centre. Després de tres mesos de resistència passiva, ha quedat setjat en terra de ningú, víctima de les obres faraòniques d’una multinacional.

I aquí és on volíem arribar, el que justifica el títol de l’article: LA CAPACITAT TRANSGRESSORA DEL VIRTUAL PER MODIFICAR LA REALITAT, Recordo que quan estudiava Història de l’Art, el professor Toni Marí -un apassionat del Romanticisme Alemany- en va voler fer entendre la capacitat de transgressió del llenguatge amb aquest exemple: “Quan dius PUTA, la puta es fa present”. Doncs la realitat virtual és exactament el mateix, de sobte l’imaginari es fa real i et canvia la vida.

4- Com digitalitzar l’experiència analògica.

En un estat de perplexitat considerable, vaig assistir a la Jornada Espiral 2007 de l’estiu passat I vaig veure-hi clar: hi ha una segona oportunitat a la xarxa.

Farem l’aula-contenidor a Second Life! “Pols ets I en pols et convertiràs” No era així?...Va venir de la xarxa i ara hi tornarà.

Alguns alumnes de Batxillerat han convertit en objecte d’investigació la seva experiència en Projecte3* i ara és el tema del seu Treball de Recerca individual: “La pedagogia llibertària : passat i futur”

Projecte3* és ara Associació Projecte3*, integrada per alumnes de 4t. d’ESO i 1r. de Batxillerat. Una associació llibertària en xarxa.

5- Perquè tot segueixi igual, cal que tot canviï.

Què volem que segueixi igual? Volem alumnes interessats, eficients, motivats, respectuosos i alegres. L’imaginari col·lectiu del professorat ha creat aquest mite i ara el podem fer realitat.

Torno a remetre-us a l’article de Xavier Suñé: “El sistema ha de canviar.Les aules s’ha d’adequar als canvis. No podem fer servir les tecnologies d’una forma transparent amb les actuals distribucions dels espais als centres”. Seguint aquesta línia, al nosre institut hem organitzat diverses aules per al treball col·laboratiu, creant espais on conviuen la tecnologia i la comunicació interpersonal. Podem afirmar que és més una qüestió de voluntat que d’economia.

Aquest curs 2007-2008 hem destinat als més petits, els alumnes de 1r. d’ESO, tots els esforços del centre per l’alfabetització digital. Aprofitant la franja de les matèries optatives, a primer curs s’imparteix una assignatura trimestral de Creació de Pàgines Web, una de MAV, basada en el treball de Fernando Lorza “ Mirar, veure, produir” i dedicada a la producció de vídeo, per tal de formar un equip estable que a segon curs de l’ESO iniciarà la producció pròpia d’una telenovel·la per ser emesa a la xarxa.

Des de l’àrea de Llengua Catalana s’ha creat a Bloctum el Bloc d’aula ESO1 Joanot http://cat.bloctum.com/isajoanot, comú per a tots els grups de primer i on es pot agrupar la feina per categories, amb la qual cosa és operatiu per a totes les matèries que vulguin treballar en xarxa. Tots els alumnes han obert un bloc personal de treball que intentarem de mantenir viu durant tota la seva formació a l’institut.

Allò important és saber per a què fem servir el bloc. El nostre rol com a professors canviarà per convertir-nos en els organitzadors del procés d’aprenentatge. Veurem si l’ús dels blocs passa de ser una eina de treball a la dimensió d’ús per tractar que sigui un mitjà personal de comunicació per elaborar continguts i compartir-los. Es convertiran en bloggers?

Tot s’encomana, i les bones pràctiques també. L’exemple ha estat fulminant: a l’àrea de Llengua Catalana, els alumnes de Batxillerat han fet el mateix i han creat el bloc http://cat.bloctum.com/santijoanot per als alumnes de segon, i aquest altre per als de primer http://cat.bloctum.com/catjoanot1btx. Recentment hem creat també dos wikis més, una de video: http://drops4eso.pbwiki.com i una per al treball de recerca http://recercallibertaria.pbwiki.com. 

Espero que la taca d’oli s’estengui per tot l’institut i se’ns enganxi una nova manera de treballar I de viure l’ensenyament, compartint entre nosaltres I amb els nostres alumnes els nous reptes que l’entorn del web 2.0 ens té preparats. 

Referències:

• Para Berners-Lee y Reinhold, estudios citados en: Cobo Romaní, Cristóbal; Pardo Kuklinski, Hugo (2007) Inteligencia Colectiva o medios fast food. Grup de Recerca d’Interaccions Digitals, Universitat de Vic. Flacso México. Barcelona/México DF E-book de acceso gratuít Versión 0.1 / Septiembre de 2007-10-13 ISBN 978-84-934995-8-7 Publicado bajo licencia Creative Commons. Reconocimiento no comercial Web oficial www.planetaweb2.net
• Rodrigo, Javier (2007) El trabajo de políticas y pedagogías: articular las prácticas colaborativa Artículo publicado en el Projecte3*_ Fanzine #7, Estiu 2007. Obra bajo licencia 2.5 España de Creative Commons: http://www.gseis.ucla.edu/faculty/pages/mclaren
• McLaren, Pete Carta abierta publicada en el Projecte3*_ Fanzine # Estiu de 2007 Obra bajo licencia 2.5 España de Creative Commons
• Suñé, Xavier, Reflexiones sobre reflexiones. JORNADA ESPIRAL EDUBLOGS 2007, Barcelona.
  

Per a referenciar aquest article:

Capdevila, I. (2007) De com el món virtual es va fer real (el poder transgressor de la xarxa). Revista BITS-ESPIRAL, 9, novembre de 2007. Disponible a http://ciberespiral.net
 

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.